ALTRES DISCIPLINES

L’època sense cànons demana referents on subjectar-se, i aquests són cada vegada més escassos. Fins i tot en aquests referents regna la confusió, visions plurals. Jan Hoet, a la Documenta IX de Kassel, projectava llums sobre artistes nascuts als anys vint –de la generació dels nostres Tàpies i Brossa– que no hi eren, accentuant noms com Louise Bourgeois, Artschwager, Bacon, Damian Hirst, Michael Gross, Ellsworth Kelly, Marcel Mayer i Mario Merz.

Ni tan sols en els pedestals hi ha consens.

Cinc anys més tard, el 1997, Catherine David plantejaria una nova referència a la Documenta X sense cap coincidència, paradoxalment… Marcel Broodthaers, Lygia Clark, Walter Evans, Oyvind Fahlström, Raymond Hains, Richard Hamilton, Maria Lassnig, Helen Levitt, Chris Marker, Nancy Spero, Ed van Eyck i Gary Winogrand. Cap pintor, ni d’acrílic ni de trementina. Fotografia i cinema, idees i actituds per a un estol que itinera ara, en filera, per museus i col·leccions, sobretot els de Barcelona.

David Ymbernon, orfe d’aquest propòsit genealògic, aposta per una altra inserció: defugir dels llinatges i apuntalar el pedestal en el basalt de les disciplines. Consolidar un llenguatge en la hibridació dels gèneres, sense llindars ni acotacions. Aquest pas li dóna un argumentari d’excepció i una llibertat plena, sense cap llast ni plomada.

El veig volar amunt com els veritables avantguardistes. No agafa l’embranzida del cavall desbocat, sinó que ens du avantatge, i cerca maridar LLENGUATGE i IMATGE.

Josep Miquel Garcia