Si algú creés el món de cap i de nou. Si fossis tu. Si creessis un món. Si ho fessis amb un cop d'ull. Crear un món d'un cop d'ull. De cap i de nou. Enormes coloms hi sostindrien petites retroexcavadores sobre el bec. Si amb una sola mirada fessis un món.
Si fessis un món. Amb boscos de merenga. Si tu el fessis. Un univers a les mans d'un xiquet. Tocant a mà, hi hauria turons de merenga, com llençols de cotó fluix. Hi hauria pujols de rovell d'ou que glatirien en sobrevolar-los la tramuntana. Tot seria cert perquè és impossible. I sempre hi tornaríem.
Allà on sempre tornaríem. Si tu ho fessis. Un món on les bombones de butà llisquessin sobre les plomes d'un cigne. Sempre hi tornaríem. Un víking ens oferiria una embosta de llet, el geni d'una llàntia, fart de mil anys de solitud, ens negaria un suc de fruita. Hi tornaríem sempre, allà. A l'alba caldria munyir els tarongers. Al vespre un pinzell, alabatent pels aires, avisaria del mal temps. Grues enormes penjarien els núvols, buldòzers durien els rius fins al brancal de casa teva.
Si fessis un món. Un món on sempre tornaríem. A cada bústia blanca hi hauria un sobre de color carbassa. Dins hi trobaríem cartes amb totes les paraules que, algun dia, ja no entendrem.
