ARTS VISUALS

Hi ha una multitud expectant. Tot el teatre resta en silenci. A poc a poc, s’alça el teló i els actors surten a l’escenari acompanyats de telefèrics en miniatura, un tractor amb un carro ple de joguines, una olla plena de plomes, una peixera, un peix taronja,… Tot és blanc i taronja. Sense el blanc i el taronja, les obres d’en David no tindrien sentit. Sense el blanc i el taronja, l’espectacle no tindria argument. L’argument de l’obra són aquests dos colors i el món que es desenvolupa al seu voltant. Els espectacles d’en David Ymbernon són allò que s’anomena abstracte. En obres així és com es demostra l’ingeni, la imaginació, la màgia i l’art que tota representació teatral ha de tenir.

Qualsevol que no conegués en David diria que és un projecte arriscat. Els qui el coneixen o han vist les seves obres, saben de sobra que sempre són un èxit. Com, si no, hagués pogut actuar a la fira de Tàrrega, participar en concursos de Lleida i assolir altres fites com aquestes?

En David, però, tot i dominar a la perfecció l’àmbit del teatre, es dedica principalment a l’art de la pintura i l’escultura. Un caminet solitari que s’endinsa en un paisatge taronja i monòton. Una mica més enllà, la figura d’un arbre es retalla en el cel blanc, mentre una excavadora transporta amb molta cura un ou amb ales taronjes. En David ha arribat a exposar obres com aquestes pertot arreu.

Inversemblants barreges de piconadores i excavadores, pilots i cuiners, trens i ous i molts objectes més formen aquell món de taronja que en David ha creat i que moltes persones admiren i valoren.

Una altra cosa curiosa i fascinant és el seu estudi. És ple de ceres, pinzells, pots de pintura, llapissos, pinces… Us preguntareu què té això d’especial. Qualsevol taller d’un pintor o escultor n'és ple, d’aquests instruments. No endevineu què fa característic l’estudi d’en David? Efectivament: el color taronja. Tot és de color taronja. Fins i tot el peixet que ens mira simpàticament des d’una peixera rodona és taronja.

En un estudi és on es descobreix la complexitat d’una obra. Darrere un tractor taronja, minúscul, de joguina, que recorre paisatges blancs hi ha amagada la gran feinada de desmuntar-lo peça a peça, pintar-les una a una, reconstruir la màquina i afegir-la a l'obra. Encara porta més feina de fer el mateix amb una locomotora que recorre una llarga via solitària, una via que es perd en la immensitat i complexitat d’un paisatge taronja. I què és el que té de complex un paisatge monocrom? Doncs que els paisatges d’en David no són simplement pinzellades de taronja. En un sol prat, s’hi barregen una gran quantitat de tonalitats diferents amb significats diferents, raons diferents, històries diferents. Però una cosa que queda clara en veure les seves obres és que no té perquè ser el blanc el color de la puresa: també podria ser el taronja. Això cadascú ho interpreta com vol. Potser a en David Ymbernon no li havia passat mai pel cap aquesta idea pintoresca. El que sí que us puc assegurar és que, si algú ha sigut pilot del tractor del Latung La La, no ho oblidarà mai.

Hi ha una multitud expectant. Tot el teatre resta en silenci. De sobte, cau el teló. La funció s’ha acabat. Els aplaudiments omplen la sala.